De la mina a la joia: els diamants.

Abans de anar a Amsterdam (1a part del treball)

Informació bàsica de un diamant.
D'entrada al tema dels diamants em de saber que el diamant és un al·lòtrop del carboni. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit. El diamant també té una gran capacitat de dispersar la llum de diferents colors.
Els diamants són portats a prop de la superfície de la Terra gràcies a erupcions volcàniques profundes. Els diamants també es poden produir sintèticament en un procés d'alta pressió i temperatura que simula de manera aproximada les condicions al mantell terrestre.

Formació del diamant
La formació de diamant requereix unes condicions molt especials:
- Exposició de materials amb contingut de C a alta pressió (de 45 a 60 kilobars).
- Una temperatura de 900 - 1.300 ºC.
Aquestes condicions només es troben en dos llocs de la Terra, sota les plaques continentals i zones impactades per meteorits.
El mineral que trobem a la superfície és diamant que ha ascendit per algun volcà o era part de la composició d'un meteorit (diamant extraterrestre), aquest últim ha estat format en una supernova.
Entre els diamants terrestres trobem dos tipus: els que estan formats per carboni inorgànic i els de carboni orgànic.

Característiques.
Deixant a part que els diamants depèn del seu lloc d’extracció poden variar, els diamants no sempre són iguals sinó que varien en forma, grandària, concentració i color.
Els diamants presenten només un determinat rang de colors: gris acer, blanc, blau, groc, taronja, vermell, verd, rosa o púrpura, marró i negre.
Els diamants acolorits presenten impureses intersticials o defectes estructurals que causen aquesta coloració, mentre que els diamants perfectes tant química com estructuralment són absolutament incolors i perfectament transparents. Científicament es classifiquen en dos tipus principals amb diversos subtipus, depenent de la naturalesa de les imperfeccions i com aquestes afecten a l’absorció de la llum.

Propietats dels diamants.

-Duresa.

El diamant és el material natural més dur conegut, on la duresa està definida com la resistència a la ratlladura.

-Conductivitat elèctrica.

Altres aplicacions especialitzades també existeixen o estan sent desenvolupades, incloent el seu ús com a semiconductor: alguns diamants blaus són semiconductors naturals, en contrast a la majoria d'altres diamants, que són excel·lents aïllants elèctrics. La conductivitat i color blau s'originen de la impuresa de bor. El bor substitueix a àtoms de carboni a la xarxa de diamant, donant un buit en la banda de valència.

-La tenacitat.

Es refereix a l'habilitat del material de resistir la ruptura a causa d'un impacte fort. El punt de fusió del diamant és a 3820 ºK , aproximadament uns 3546.85 ºC graus centígrads.

Un cop tornat d'Amsterdam (2a part del treball)

En la nostra estància a Amsterdam vam poder apreciar un dels atractius més especials, "els diamants" vam visitar el museu costerdiamonds on vam poder observar la seva elaboració, entre d'altres coses molt interessants.
A continuació us mostrem tota la informació aconseguida a Amsterdam.

Les regions d'extracció.
Un cop sabem que és i com sa format passem a veure don s'extrau el diamant. Les regions del planeta més riques en diamants són l'Índia, el Brasil i Sud-Àfrica, però les característiques del substrat on es troben són diferents en cada zona.
Un cop extret el diamant del lloc d’extracció corresponent el traslladem fins al taller on s’elaborarà la peça preuada. El diamant no surt tal qual de la mina sinó que surt molt diferent segons el lloc pot variar una mica, aquest diamant s'anomena diamant brut, aquí un exemple.


L'elaboració dels diamants.
El diamant és transparent sobre una llarga varietat d'ones (llum ultraviolada, etc), més que qualsevol altra substància.
- Per elaborar el diamant passa per un procés manual, l'home va treballant el diamant mitjançant un torn i hi afegeix un oli especial perquè així el diamant es pot tallar més fàcilment i el tall quedi més bé i més polit.
- A l'hora de començar a montar les joies (anells, polseres, collarets, corones...) es necessiten unes altres eines per a poder montar la peça, (alicates, martells especials, resines...) són les eines utilitzades per a poder montar les peces.

Aquests són els torns que serveixen per pulir el diamant.

Comprovació del pulit.

Aquesta és la forma com es puleixen realment,

aquest procés requereix molt temps i aquesta
és una de les raons per que són tant cars els diamants.

-Diferents eïnes per a la construcció de les joies.

El tall és el que permet al diamant exterioritzar tota la seva bellesa, i és determinat per la persona que el talla i el poleix fins a transformar-lo en la joia que escollim.
Si el tall té bones proporcions, el diamant reflecteix millor la llum, creant més brillantor i reflexos.

- El quirat és la unitat de mesura del pes d’un diamant i és la característica més fàcil de determinar.

- Dos diamants del mateix pes poden tenir valors totalment diferents, ja que dependrà de la combinació de totes les característiques.

- Una de les rèpliques més interessants feta per diamants costerdiamons és la corona d'Anglaterra, una corona formada per molts tipus de diamants on, a la corona real, hi ha el Cullinan II, un diamant de 317 quillats situat al centre. Aquest diamant porta el nom, amb honor al propietari de la mina on va ser trobat.

-Determinació de la qualitat

La qualitat del diamant es determina amb la regla de les 4C, que consisteix en:

1- El quirat del diamant, és a dir, el seu pes.
2- El seu color, especificat més amunt.
3- La seva claredat que varia segons la qualitat del diamant.
4- I més important és el seu tall.

Regla de les 4C

No us enganyeu pel tamany, el diamant més petit podria ser el més car dels tres, per això utilitzen el criteri de les 4C.