Amsterdam, art i cultura (llocs imprescindibles de visitar)

(Armengol)

EL RIJKSMUSEUM
El Rijksmuseum Amsterdam es el museu d'art i història més gran d'Holanda, amb un gran renom internacional degut a la seva important col·lecció de pintures del segle XVIII. Una part del museu molt glamurosa, és l'ala de Philips on sovint s'hi instauren exposicions molt interessants. Actualment hi ha exposades més de 400 obres. Totes aquestes estàn íntimament relacionades i en conjunt narren i descriuen la historia, la cultura, leconomia i els costums i l'art del país. Així doncs reflecteixen perfectament el segle d'Or d'aquesta regió.

MUSEU VAN GOGH
El museu Van Gogh, com el Reijksmuseum, atreu bona part dels turistes que visiten la ciutat. La seva popularitat com no, és deguda a la gran quantitat d' obres del famós pintor Holandés Vincent Van Gogh. En el museu que porta el seu nom hi ha exposades 200 pintures, 500 dibuixos i 700 cartes que l'autor va deixar com a patrimoni de la ciutat. També hi trobem obres d'altres pintors i escultors del segle XIX. L'edifici en si ja és espectacular gràcies al treball de larquitecte Gerrit Rietveld i l'ala d'exposicions dissenyada per l'arquitecte japonés Kurokawa també és molt carismàtica.

Obres de Vincent van Gogh

L'obra quasi completa de Van Gogh és troba majoritàriament en aquest museu. Tan documents escrits com pintures i quadres estàn disposats i distribuïts cronologicament en blocs, segons el periode en que van ser creats i identificat amb els països en els quals va residir Van Gogh: Holanda, París, Arles, Saint-Rémy y Auvers-sur-Oise.


En l'exposició permanent que hi ha al museu també hi trobem obres de contemporanis i amics de Van Gogh com per exemple Paul Gauguin i Henri de Toulouse-Lautrec.




LA CASA D'ANNA FRANK

Anna Frank va ser una noieta normal en circumstancies no tan normals que va escriure un diari secret en temps de repressió Nazi sobre els jueus (Segona Guerra Mundial). A causa de la seva raça va tenir que amagar-se durant dos anys junt amb la seva familia en una habitació amagada en l'interior del que era una oficina. Allà va escriure el famós diari d'Anna Frank, actualment reconegut internacionalment i traduït a gran quantitat de llengües.

Quan quelcom visita la casa para a pensar les dificultats per viure i conviure amb els altres durant tan temps i en un espai tan reduït. Et sens limitat, reclós, empresonat i reconeixes la difícil situació en que es devien trobar i al mateix temps valores un dels drets més importants i que acostumem a menysprear ja que pocs cops se-n's ha estat privat: la llibertat.



En la visita guiada per l'interior de la casa es pot identificar cada lloc on va succeïr l'historia narrada per la petita. A més, el museu disposa de gran quantitat de maquetes on es poden apreciar els passadís i portes secretes de les quals disposava la casa de l'oficina.

NEMO (MUSEU DE LA CIÈNCIA D'AMSTERDAM)

EL NEMO es un museu situat en la ciutat d'amsterdam on tecnologia, art i ciència conflueixen d'una manera molt amena i divertida. El projecte i les exposicions estan basats amb la interactivitat. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte italià Renzo piano i té una petita retirada al

Guggenheim de Bilbao.

Ledifici consta de tres plantes on diverses exposicions sobre energia, tecnologia, art i principis humans i prenen lloc. És un museu de gran interés adreçats a tots aquells curiosos i TECNOLÒGICS que s'aventurin a explorar una mica més fons els principis vitals de la ciència.

Amsterdam: Història, curiositats, situació, cultura, etc...

Amsterdam és la capital dels Països Baixos. Està situada a l'oest del país, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l’IJsselmeer. Pertany a la província d'Holanda Septentrional.
És la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. Al 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'Àrea metropolitana d'1,5 milions.
Amsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament d'alguns edificis- exigeix que la majoria dels habitatges s'assentin sobre puntals de fusta. La gran manca d'habitatges moderns en el casc vell ha multiplicat el nombre d'habitatges flotants. Amsterdam deu la seva harmonia a l'edificació baixa i a l'absència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.
A la nit, a més de l'animació que ofereix el famós Barri Vermell (de Walletjes), la vida nocturna coneix el seu apogeu a les tavernes tradicionals, cafeteries elegants, locals de moda, bars alternatius, discoteques i sales de festes. Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Com en qualsevol lloc dels Països Baixos, és possible adquirir bossetes de Cànnabis en els coffeeshops, locals legalment reconeguts per a la venda de drogues toves.
Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, amb manifestacions culturals variades: grans exposicions, abundants galeries d'art, concerts de la famosa orquestra de l'auditori Concertgebouw, espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on s'organitza el concert d'estiu davant de l'hotel Pulitzer, i l'Uitmarkt, on s'inicia la nova temporada teatral.

El Pla Delta

Com ja sabem, una tercera part d'Holanda està situada sota el nivell del mar, cosa que faria dels Països Baixos un lloc inhabitable, si no fos per un conjunt de dics i cadenes de dunes costaneres de protecció contra els nivells alts de l'aigua del mar. Aquest conjunt d'obres, construides amb una tecnologia única, s'anomena Pla Delta, i afecta principalment les províncies de Zelanda i Holanda Meridional.

Holanda és un país que des de l'edat mitjana lluita contra el mar. Amb el pas dels segles, la línia de costa dels Països Baixos ha canviat considerablement com a resultat, bàsicament, de la intervenció humana: el drenatge de les terres altes pantanoses per ser utilitzades com a cultius va comportar que la torba fèrtil es comprimís i, així, baixés el nivell del terra. Això ha causat diverses inundacions del Mar del Nord. El 1953, una d'aquestes va afectar una part de Zelanda. Van morir 1.835 persones, més de 70.000 van ser evaquades, desenes de milers d'animals es van ofegar i 4.500 edificis van quedar destruïts. Va ser llavors quan es van començar a executar els treballs del Pla Delta, tot i que ja existien alguns dics, com el d'Afsluitdijk (1932).

A partir d'aquí, es va continuar fent construccions com preses, comportes, rescloses, dics i barreres de protecció contra les marees i tempestes, durant un període de gariebé 40 anys. Avui dia els Països Baixos tenen 3500 quilòmetres de dics primaris i 14000 quilòmetres de dics regionals o secundaris. Entre aquests, destaquen la resclosa del Philipsdam, que separa l'aigua dolça de l'aigua del mar, i l'Oosterscheldekering, un dels dics primaris, entre d'altres, a més del dic d'Afsluitdijk, amb 33 quilòmetres d'autopista fets a mà amb fang i roca, i que va convertir el Mar del Sud holandès en el llac IJsselmeer, el qual formà part dels anomenats treballs del Zuiderzee on quatre pòlders foren robats al mar amb un total de 2.500 km2. L'última construcció va ser la del Maeslantkering, el 1997.

El Pla Delta és considerat una de les 7 meravelles del món, per la Societat Americana d'Enginyers Civils.

A Holanda també hi són famosos els molins de vent, que al segle XIII van ser usats per treure aigua d'àrees per sota del nivell del mar. Al segle XVI, però, es van tornar a utilitzar una mica modificats, per assecar terrenys més baixos, drenant llacs i creant, així, els coneguts pòlders. Com que aquest molins només podien vencer un desnivell d'aigua de més o menys 1,2m, s'havia de construir una serie de tres o quatre molins que pujaven l'aigua a un canal cada vegada més alt fins a aconseguir el nivell del canal principal.

Des de la fi del segle XIX els molins van reemplaçar-se per a estacions de bombatge elèctriques. En perdre el seu paper, molts molins es van enderrocar o transformar-se en habitacions. Només als museus es troben molins que funcionen com abans.

Sortida de Tecnologia a Amsterdam. 1r i 2n Batxillerat tecnològic.

La sortida preparada pel departament a Amsterdam queda de la següent manera:

OBJECTIUS CURRICULARS:

1) Treball de conceptes propis de la matèria en un entorn realístic (MUSEU DE LA CIÈNCIA D’AMSTERDAM – NEMO).

a) H2: El combustible del futur.

b) L’electricitat i jo.

c) Construccions espectaculars.

i) El gran dic entre els molts presentats al museu.

2) Treball de conceptes propis de la matèria en un entorn realísitc (taller de fabricació de diamants i museu dels diamants)

a) De la mina a la joia: els diamants.

3) Objectius transversals:

a) Aprenentatge digital:

i) Obtenció, creació i presentació d’informació en format digital.

ii) Creació de blogs.

b) Ús de l’anglès en un entorn real

i) Durant el dia.

ii) En els tallers del museu de la ciència.

iii) En el museu Van Gogh.

TEMPORITZACIÓ DE LES ACTIVITATS.

1) ABANS DE LA SORTIDA.

a) Creació del blog on les informacions inicials dels temes de treball proposats.

2) DURANT LA SORTIDA.

a) Aprofundiment en els conceptes a partir de l’observació.

3) UN COP FINALITZADA LA SORTIDA.

a) Acabar el blog (Aquest blog serà motiu de nota en la matèria de TECNOLOGIA INDUSTRIAL)

ORGANITZACIÓ DE LES TASQUES.

Cada bloc temàtic serà treballat per un grup d’alumnat. Aquest grup serà l’encarregat del resultat final del mateix així com de l’exposició pública que es farà el dimarts 23 de març. La nota final del grup serà multiplicada pel nº d’alumnes del grup i posteriorment serà el grup qui posi la nota a cada membre, evitant d’aquesta manera que algun alumne/a no faci res (cosa que no passa mai).

Caldrà seguir la temporització tal i com s’esmenta en l’apartat anterior.

PROGRAMA D’ACTIVITATS PROVISIONAL.

DIMECRES 17.03
Trobada a l’aeroport del PRAT a les 05.00 a Terminal 1 al hall de facturació.

• Embarcament a les 5.45
• Sortida de BCN a les 6.15
• Arribada a Amsterdam 9.00
• Arribada a l’hotel:
• Lliurar equipatges
• Lliure fins a les 12.00-13.00
• Dinar
• 15.00: Visita al taller de diamants i museu dels diamants
• 19.00-20.00: Sopar
• Retorn a l’hotel.

DIJOUS 18.03.

• Esmorzar: 7.30 – 8.00
• Dia sencer al museu de la ciència (NEMO) treballant els aspectes tecnològics escollits.
• Taller (en funció de la disponibilitat del museu EN ANGLÈS)
• 18.00: Temps lliure.
• 19.00-20.00: Sopar
• Retorn a l’hotel.

DIVENDRES 19.03

• Esmorzar: 7.30 – 8.00
• Visita al gran dic (resclosa que separa Holanda del mar del Nord)
• Amb BUS (es decidirà a Amsterdam quin opció és la millor).
• Dinar a la zona
• Tarda lliure per Amsterdam.
• 19.00-20.00: Sopar
• Retorn a l’hotel.

DISSABTE 20.03

• Esmorzar: 7.30 – 8.00
• 09.00: Visita al museu Van Gogh.
• 12.00 Dinar.
• Comiat d’Amsterdam
• 17.00: Trasllat a l’aeroport.
• Sortida des d’Amsterdam a les 21.15
• Arribada a Barcelona a les 23.25.
• Arribada a les Borges a les 01.30

De la mina a la joia: els diamants.

Abans de anar a Amsterdam (1a part del treball)

Informació bàsica de un diamant.
D'entrada al tema dels diamants em de saber que el diamant és un al·lòtrop del carboni. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit. El diamant també té una gran capacitat de dispersar la llum de diferents colors.
Els diamants són portats a prop de la superfície de la Terra gràcies a erupcions volcàniques profundes. Els diamants també es poden produir sintèticament en un procés d'alta pressió i temperatura que simula de manera aproximada les condicions al mantell terrestre.

Formació del diamant
La formació de diamant requereix unes condicions molt especials:
- Exposició de materials amb contingut de C a alta pressió (de 45 a 60 kilobars).
- Una temperatura de 900 - 1.300 ºC.
Aquestes condicions només es troben en dos llocs de la Terra, sota les plaques continentals i zones impactades per meteorits.
El mineral que trobem a la superfície és diamant que ha ascendit per algun volcà o era part de la composició d'un meteorit (diamant extraterrestre), aquest últim ha estat format en una supernova.
Entre els diamants terrestres trobem dos tipus: els que estan formats per carboni inorgànic i els de carboni orgànic.

Característiques.
Deixant a part que els diamants depèn del seu lloc d’extracció poden variar, els diamants no sempre són iguals sinó que varien en forma, grandària, concentració i color.
Els diamants presenten només un determinat rang de colors: gris acer, blanc, blau, groc, taronja, vermell, verd, rosa o púrpura, marró i negre.
Els diamants acolorits presenten impureses intersticials o defectes estructurals que causen aquesta coloració, mentre que els diamants perfectes tant química com estructuralment són absolutament incolors i perfectament transparents. Científicament es classifiquen en dos tipus principals amb diversos subtipus, depenent de la naturalesa de les imperfeccions i com aquestes afecten a l’absorció de la llum.

Propietats dels diamants.

-Duresa.

El diamant és el material natural més dur conegut, on la duresa està definida com la resistència a la ratlladura.

-Conductivitat elèctrica.

Altres aplicacions especialitzades també existeixen o estan sent desenvolupades, incloent el seu ús com a semiconductor: alguns diamants blaus són semiconductors naturals, en contrast a la majoria d'altres diamants, que són excel·lents aïllants elèctrics. La conductivitat i color blau s'originen de la impuresa de bor. El bor substitueix a àtoms de carboni a la xarxa de diamant, donant un buit en la banda de valència.

-La tenacitat.

Es refereix a l'habilitat del material de resistir la ruptura a causa d'un impacte fort. El punt de fusió del diamant és a 3820 ºK , aproximadament uns 3546.85 ºC graus centígrads.

Un cop tornat d'Amsterdam (2a part del treball)

En la nostra estància a Amsterdam vam poder apreciar un dels atractius més especials, "els diamants" vam visitar el museu costerdiamonds on vam poder observar la seva elaboració, entre d'altres coses molt interessants.
A continuació us mostrem tota la informació aconseguida a Amsterdam.

Les regions d'extracció.
Un cop sabem que és i com sa format passem a veure don s'extrau el diamant. Les regions del planeta més riques en diamants són l'Índia, el Brasil i Sud-Àfrica, però les característiques del substrat on es troben són diferents en cada zona.
Un cop extret el diamant del lloc d’extracció corresponent el traslladem fins al taller on s’elaborarà la peça preuada. El diamant no surt tal qual de la mina sinó que surt molt diferent segons el lloc pot variar una mica, aquest diamant s'anomena diamant brut, aquí un exemple.


L'elaboració dels diamants.
El diamant és transparent sobre una llarga varietat d'ones (llum ultraviolada, etc), més que qualsevol altra substància.
- Per elaborar el diamant passa per un procés manual, l'home va treballant el diamant mitjançant un torn i hi afegeix un oli especial perquè així el diamant es pot tallar més fàcilment i el tall quedi més bé i més polit.
- A l'hora de començar a montar les joies (anells, polseres, collarets, corones...) es necessiten unes altres eines per a poder montar la peça, (alicates, martells especials, resines...) són les eines utilitzades per a poder montar les peces.

Aquests són els torns que serveixen per pulir el diamant.

Comprovació del pulit.

Aquesta és la forma com es puleixen realment,

aquest procés requereix molt temps i aquesta
és una de les raons per que són tant cars els diamants.

-Diferents eïnes per a la construcció de les joies.

El tall és el que permet al diamant exterioritzar tota la seva bellesa, i és determinat per la persona que el talla i el poleix fins a transformar-lo en la joia que escollim.
Si el tall té bones proporcions, el diamant reflecteix millor la llum, creant més brillantor i reflexos.

- El quirat és la unitat de mesura del pes d’un diamant i és la característica més fàcil de determinar.

- Dos diamants del mateix pes poden tenir valors totalment diferents, ja que dependrà de la combinació de totes les característiques.

- Una de les rèpliques més interessants feta per diamants costerdiamons és la corona d'Anglaterra, una corona formada per molts tipus de diamants on, a la corona real, hi ha el Cullinan II, un diamant de 317 quillats situat al centre. Aquest diamant porta el nom, amb honor al propietari de la mina on va ser trobat.

-Determinació de la qualitat

La qualitat del diamant es determina amb la regla de les 4C, que consisteix en:

1- El quirat del diamant, és a dir, el seu pes.
2- El seu color, especificat més amunt.
3- La seva claredat que varia segons la qualitat del diamant.
4- I més important és el seu tall.

Regla de les 4C

No us enganyeu pel tamany, el diamant més petit podria ser el més car dels tres, per això utilitzen el criteri de les 4C.

Divendres 19.03.10

A les 7:15 ens vam aixecar per esmorzar i ens vam començar a preparar per anar a buscar les bicicletes a una botiga al costat del hotel. Després d'una bona estona traient les bicicletes i comprovant els timbres vam ficar rumb cap al Nemo a visitar el museu de la ciència d'Amsterdam, un museu espectacular on vam veure la maqueta del pont Erasme de Rotterdam i tot de exposicions relacionades amb la electricitat i l'aigua com a combustible.

Vista pannòramica d'Amsterdam des del Nemo

[Escrit per Bertran]

Aprofitant la velocitat de les bicicletes recent llogades, vam anar a explorar més profundament la

ciutat d'Amsterdam, arribant així a perde'ns però, amb la astucia del nostre anglès vam saber sortir del problema.

Amb aquesta sortida vam sortir de la zona històrica de la ciutat veient així edificis de diseny, ponts llevadissos, tot i que la zona històrica és la que, personalment, em va agradar més.

[Escrit per Oscar]

Quan vam arribar a l'hotel, després d'una tarda agotadora de bicicleta, ja que ens vam perdre per Amsterdam amb el Ramón, vam deixar les bicicletes aparcades davant de l'hotel, i vam anar a sopar en un restaurant Argentí on per cert va venir la Mireia, una amiga de l'Anna Navés resident a Rotterdam. No vam quedar tant tips com el primer dia al "toro dorado" peró si que més que el segon dia al "british restaurant", i al acabar el sopar, tots vam retirar cap a l'hotel.

[Escrit per Adrià]

Doncs com molt bé a dit l'Adrià, va venir una amiga meva a passar la tarda amb l'Alícia i jo. Després de fer una volta i un beurillo per la tant mencionada plaça Rembrandtplein, varem anar cap a l'hotel. Allí vaig presentar oficialment la Mireia i a més d'un, per no dir tots (eh nenes?) els hi queia la baba. A l'hora de sopar, els afortunats d'estar al costadet de la Mireia, per primera vegada és van comportar com a senyorets. No us diré la impressió que varem fer tota la colla a una holandesa perquè potser us sentiríeu dolguts (...) és broma! Al menys a l'hora de sopar va estar molt agust. L'Arnau, que va ser el premiat en seure al costat d'aquesta noia tant guapa, no va soltar cap dels seus comentaris per més extrany que sembli. Això si, al acabar el sopar tots els mascles de la taula van estar d'acord que era una xicota molt guapa. Llàstima que l'any que ve no em tingueu pel departament perquè segur que us portaria alguna joieta com aquesta.

Escrit per Anna

Dissabte 20.03.10

Després d'una nit moguda per Amsterdam, després d’un cúmul d’esgotament, vam decidir canviar la rutina d’horari matinal, i aixeca'ns una horeta més tard.

Així doncs, a les 8 en punt, ja estàvem esmorzant al menjador de l'hotel. Ben tips!
Per acabar d'aprofitar l’últim dia, un tomb amb bici, recorrent bona part d'Amsterdam.
Vam veure el molí, i després d’aparcar les bicis, vam recórrer el mercat de la zona, fins a trobar un xiringuito on varem dinar uns entrepans de vedella i de porc, afegint unes patates fregides i un refresc. Un dinar senzill, però que entrava bé.
Escrit per Alícia

Varem tindre una horeta lliure per anar a donar un tomet pel mercat i després varem agafar les bicis i ens varem encaminar cap a un parc, varem donar una volta per allí i seguint la nostra ruta varem visitar-ne un altre.
Pel camí varem parar al Hard Rock Café per veure’l exteriorment i poder-li fer, així, alguna foto. Quan varem arribar al segon parc va començar a ploure més i ens varem aixoplugar en un escenari que estava cobert. Un home al veure’ns allí ens volia fer fora i varem agafar les bicicletes i ens varem col·locar sota un pont.

(Escrit per Laia)

El dissabte després del gran "diluvi" que ens va caure mentrestant donàvem el tomb amb bicicleta per als parcs d'Amsterdam, varem anar a tornar les bicicletes a la botiga de lloguer i ens vam canviar la roba perquè estàvem completament mullats.A les 7 de la tarda sortíem de l’estació cap a l’aeroport "Schiphol" d'Amsterdam situat a uns 20 minuts de l’estació central de trens.A les 9 de la nit facturàvem les maletes i entràvem a l’avió, després d’un viatge amb avió molt "mogut" finalment a les 11:25 abrivàvem a la terminal 1 de Barcelona.

Escrit per Adrià

Dijous 18.03.10

Quan ens varem aixecar, després d'esmorzar varem posar rumb al gran dic, varem agafar el tren i després el bus, per arribar a disfrutar d'unes gran vistes allí, on també varem visitar un bunker i varem poder veure un molí de vent molt a prop. Allí al costat també hi havia un far de color vermell on ens vam fer algunes fotos.

(Escrit per Laia)(Foto Adrià)

Després de visitar el gran dic d'Amsterdam, el qual ens separa el marc del Nord amb els països holandesos, vam caminar, fins arriba al port, el qual estava envoltat per un petit poble, on vam poder visitar i dinar.
Després de dinar, vam anar direcció a la parada d'autobus, on pasades les 2 del migdia, vam agafar fins arribar a una parada pròxima, on allà vam agafar un tren direcció a Central Station.
En arriba a Central Station, vam poder arribar fins a l'hotel, on allà vam tindre un breu temps lliure fins a l'hora de sopa, on vam poder posar-nos les botes, a un excelent restaurant situat al centre d'Amsterdam, a la Rembrant Place, una plaça il·luminada per una suma de llumetes, les quals envoltaven la vegetació de la propia plaça.

Molí que hi habia a Den Oever

(escrit per SERRA)

Quan ja varem acabar la visita a la plaça vam anar a sopar en un restaurant irlandès. Semblava un lloc molt acollidor i a més vam poder veure el partit entre el Fulham i la Juventus. Però el sopar, per la majoria, no va estar a la altura del que s'esperava i tot i que no vam acabar tant tips com el dia anterior sempre està be provar coses noves.

(escrit per BERTRAN)

Dimecres 17.03.10

Amb la son als ulls, ben aviat a hores de la matinada, vam agafar els cotxes direcció a l'aeroport, on allà, ens vàrem trobar tots, per poder ja, començar el viatge en equip. Un cop reunits, ens van dirigir cap a la facturació de maletes, que desprès de 10 minuts de cua, vam quedar lliures, sense cap maleta, ja preparats per la embarcació direcció Amsterdam. Llavors, despres d'haber donat una volta per l'aeroport, va arribar l'hora d'embarcar, i per això ens vam encaminar cap a la sortida B69, la qual era la indicada pel vol corresponent. Aleshores, un cop tots dins l'avió, ens vàrem posicionar per un breu son durant el viatge, on alguns van poder realitzar, i d'altres no. Va estar un viatge curt, dialogat i entretingut. Un cop vam aterra damunt de les terres holandeses, ens vam situar i ens vàrem informar sobre els trens que havien d'agafar per tal de poder arribar al nostre destí, la ciutat d'Amsterdam. Desprès de recorrer durant 15 minuts una certa distancia desde l'aeroport fins a Amsterdam, vam arribar a Central Station, on només sortir d'allí, vam poder gaudir, ja per primera vegada de la impressionant ciutat d'Amsterdam, recoberta de bicicletas, canals, gent, edificis, ...

En seguir els carrers entrenussats d'Amsterdam, vam arribar per fi, a l'hotel, un hotel de tres estrelles, amb unes magnifiqueshabitacions, i amb un aspecte acollidor.

Escrit per Marc Serra

Un cop instal·lats a l'hotel, per situar-nos a la ciutat vam anar a fer un tomb per la plaça Dam i els carrers que hi donen. Allà vam començar a fixar-nos en botigues on després comprariem records pels de casa, i vam poder veure l'ambient que es respirava per aquella zona, quan obren les botigues.

Escrit per Júlia

Vam explorar la plaça Damm i els seus carrers que l'envolten. Estava plagat de gent, que com aquí a Espanya, també amb algun police pels robacarteres, (per si un cas). Finalment després d'haver quedat a una hora determinada per dinar allí tots junts, mancaven els senyors professors! Res, un retard de 5 minutets... però bé és un retard! Vam dinar a la plaça Damm mateix, en un hot dogs que hi havia. Tot i així a un parell de persones no ens acabava de fer el pes, així que la Júlia, l'Anna i jo, vam anar a dinar un panini, en un supermarquet que hi havia en un des carrers de per allí, i que per cert estava molt bo.

Escrit per l'Alícia Bonet

Doncs bé, amb la panxa plena pels nostres exuberants dinars vàrem anar a veure el taller dels diamants, un lloc molt apassionant on es pot veure els diferents llocs don s’extreuen, Les formes que poden tenir i com s’elaboren per arribar a tindre aquella magnifica bellesa i aquell preu exorbitant . Llavors en aquest també vam poder apreciar diferents diamants, i amb això vull dir mida i preu i per finalitzar la nostra visita en aquest centre entrarem a la botiga de subvenir on ningú va comprar res.

Escrit per piju

Però abans de sopar, com és normal a casa nostra, a les 6 mentre uns feien un tomet o un beure, altres anàvem a berenar per recuperar tota l'energia que havíem gastat caminant. Quan tot el ramat rodava per la plaça Rembrandtplein fen alguna que altra cosa il·legal al nostre país ("no ase falta que dises nada más"), l'Ismael, l'Alícia, el Dídac i jo mateixa vam entrar a una cafeteria Häagen-Dazs. Com ha passat tot el viatge els nostres problemes amb l'anglès es van fer notar però, gràcies a que quasi tothom d'aquest país entén i parla una mica el castellà varem poder demanar el nostre tiberi, encara que ens va tocar menjar al carrer al haver-ho demanat (sense adonar-nos-en) per emportar. Els mufflins de xocolata i els capuccinos vanentrar molt bé i, fins i tot encara ens sobrava lloc per omplir la panxa al cap d'una hora al restaurant El Torado.

Escrit per Anna

Amb la taula reservada al esmentat restaurant, vam guanyar temps anant a explorar més enllà el carrer on estava ubicat El Torado. Tot i que el carrer no continuava gaire més, nosaltres haviem d'anar amb els cinc sentits alerta perquè no ens atropelles cap tramvia, els quals passaven pel mig del carrer.

Vam arribar a un encreuament de carrers amb una petita però bella catedral, típica d'Amsterdam, només quatre passes més enllà, tot creuant el canal hi havia un mercat flotant on es venien tot tipus de flors i plantes.

[Escrit per Oscar]

Adaptant-nos a l’horari de la resta d'europa, pels voltants de les 7h de la tarda vam començar a buscar un bon lloc per sopar. Ben aviat vam seure en un restaurant al carrer Reguliersbreestraat anomenat El Torado, on vam poder escollir entre menú i carta. De fet, tots ens vam atipar amb plats carregats de carn, amanida i patates fregides.

Escrit per Júlia

El primer dia abans de sopar, caminant com nosaltres sabem fer, tranquil•lament vàrem observar davant del restaurant una imatge no gens típica a Espanya cosa que va alterar els sentits de alguns, fins al punt de fer-se una foto, eren unes noies de una construcció molt ben elaborada i que feien publicitat d'una botiga , que no feia mal aspecte, remarcar que no era al barri vermell per si algú s'ho pensa.

Escrit per Piju

Havent sopat, vam buscar algun pub on poder veure el partit Barça-Stuttgart. Així doncs, vam fer cap al Café Monico, a un costat de la plaça Rembrandtplein on vam sopar l'endemà. Era un bar força acollidor, i alguns hi van fer les primeres Heinekens, molt famoses arreu d'Holanda. Tots vam quedar molt satisfets del partit, ja que vam guanyar 4-0.

Després del partit, tots vam anar a dormir per recuperar les forces de la nit anterior.

Escrit per Júlia

Aquest dijous, minuts abans de començar el partit del FCB, vam rodar tots aquells petits i entrellaçats carrerets que uneixen tots els indrets de màxima atracció turística, després de visitar els típics locals de la zona, vam poder fer una altra ruta pel centre d'Amsterdam de nit on ens vam perdre i la feina va ser nostra per tornar a l'hotel.

Escrit per Nil

Dic Amsterdam

Introducció sobre el Dic

En aquesta foto podem observar el dic. A la part dreta del dic és pot observar el mar del nord hi ha la part esquerra el mar d'holanda)

L'Afsluitdijk (dic de tancament) és un dic que connecta el nord d'Holanda Septentrional amb la província de Frísia, als Països Baixos, tancant l'IJsselmeer i separant-lo del mar de Wadden.
Té una longitud de 32 km, una amplada de 90 m, i una alçada original de 7,25 m sobre el nivell del mar. L'Afsluitdijk té complexos de rescloses en els dos extrems, que permeten tant el pas de vaixells com l'evacuació de l'aigua sobrant del Zuiderzee
Les raons per a la seva realització són la pujada del nivell del mar (cosa que dificulta l'evacuació de l'aigua), l'erosió del fons i un increment del cabal de l'IJssel que força a augmentar les quantitats a evacuar.


Explicació de la construcció d'aquest

El 1886 es va establir per part de notables locals l'Associació del Zuiderzee amb l'objectiu de determinar si era possible el seu tancament i polderització. L'enginyer Cornelis Lely era un membre prominent i va dissenyar el 1891 el primer pla de tancament.
El 1913, mentre Lely era ministre d'obres públiques, el programa polderització va ser adoptat pel govern. El 1916 unes inundacions per culpa dels temporals i marees van ser l'element detonant per a l'aprovació del projecte, ocorregut el 1918 al Parlament neerlandès.
El juny de 1920 es va obrir la primera part de les obres: la construcció d'un dic de 2,5 km connectant Holanda Septentrional amb l'illa de Wieringen.

Material/Personal

Els fonaments del dic són blocs de pedra enfonsats. La quantitat de material emprada s'estima en 23 milions de m³ de sorra i 13,5 milions de m³ de material morrènic.
Durant l'execució van treballar entre 4.000 i 5.000 obrers.

També amb el disseny de l'obra hi van intervindre:

L'arquitecte Hendrik Antoon Lorentz, el famós físic, que va fer personalment els càlculs de les marees que eren crucials a la construcció del afsluitdijk
L'enginyer Cornelis Lely, va dissenyar i va realitzar el projecte emprès per Països Baixos de Afsluitdijk o més conegut com el dic de tancament entre Holanda Septentrional i la província de Frísia, , que comprèn el confinament del mar del sud s'ha convertit en un llac d'aigua dolça i confinar per evitar recurrents inundacions. El projecte és va arxivar durant la guerra i és va desestimar perquè els pescadors van creure que era un projecte massa costós però finalement les obres es van iniciar.

Diferents nivells respecte el Mar del Nord

• L'aeroport està a 4.5 mentres per sota del nivell del mar
• L'amsterdam West a 2.4 metres per sota del nivell del mar
• L'amsterdam Centrum està a nivell del mar
• L'amsterdam Oest està a 3.5 metres per sota del nivell del mar

Altres dics d'Holanda

Holanda té una dotzena de dics similars, encara que més petits. Están fets de fang i sorra, reforçats amb columnes de fusta introduïdes a terra i amb una altra classe de defensa. En alguns casos es pot observar com s'han encaixat inmensos blocs de granit entre els tubs dels suports.Es pot observar com en la majoria dels dics, a la part superior i als costats, s'han plantat infinitat d'arbres i flors de tot tipus. Els dics solen ser un excel·lent atractiu turístic per a tot aquell que visiti el país, sobretot per els fars que posseeixen i a les embarcacions antigues encallades en ells.Tot i que la principal funció dels dics és defensar la terra contra la invasió violenta del mar i els rius, serveixen també per a altres finalitats útils. Al llarg d'ells s'han construït carreteres i edificat moltes cases, que en acompanyar el paisatge, fan que la vista es torni meravellosa.

Situació de les activitats i l'hotel

Mostra Amsterdam technologic trip en un mapa més gran

L'electricitat i jo

(El nostre grup està format per l'Alícia Bonet, la Laia Guitarte i la Júlia Andreu.)


Quan es va descobrir la connexió entre l'electricitat i el magnetisme, la forma en què ens comuniquem es va desenvolupar ràpidament. Aquest descobriment va donar lloc a invents com el telèfon, telègraf, ràdio, televisió i ordinador, els quals han seguit evolucionant individualment.

L'electricitat és la forma d’energia més utilitzada actualment: es transforma en un altre tipus d’energia (llum, calor, moviment o so) mitjançant els aparells adequats (bombetes, estufes, rentadores, timbres). Es defineix com la força que actua entre els protons (amb càrrega positiva) i els electrons (amb càrrega negativa) del nucli d’un àtom: les càrregues de diferent signe (+-) s’atreuen, i les càrregues del mateix signe (++ i --), es repelen.
L'electricitat estàtica és la que adquireixen alguns objectes en fregar-los, ja que les càrregues negatives d’un cos passen a l’altre. El corrent elèctric és el pas de l’electricitat d’un cos a un altre, i només es produeix si tenen càrregues oposades. Aquest corrent pot ser continu (si es mouen en una mateixa direcció, com en una pila) o altern (si es mouen en ambdues direccions, com en la xarxa elèctrica). El corrent elèctric es troba en els circuits elèctrics, que consten de generadors, conductors i interruptors. Els materials que permeten fàcilment el pas del corrent elèctric s’anomenen conductors (p.e. els metalls), i els que l’impedeixen, aïllants.

El magnetisme és la propietat que tenen alguns materials d’atreure el ferro i l’acer. Aquests materials s’anomenen imants, i poden ser naturals (magnetita) o artificials (electroimants, produïts pel corrent elèctric). Cada imant té dos pols/extrems: el pol nord i el pol sud. Com en l’electricitat, els pols de diferent signe s’atreuen i els pols del mateix signe es repelen. La zona d’influència d’un imant s’anomena camp magnètic, i un corrent elèctric és un exemple de camp magnètic.


La relació entre l’electricitat i el magnetisme és l’electromagnetisme.



You, me, electricity és una exposició que abasta diverses seccions que permeten veure les diferents maneres d'emplear l'electricitat (llum, calor, moviment o so), amb les respectives demostracions. Moltes estan dedicades a l'esmentat electromagnetisme, que encara no hem estudiat, i moltes altres a la comunicació, per diversos mitjans, com ara un camp de sensors amb els seus respectius actuadors lumínics, gravacions de vídeo, emissions de so mitjançant senyals ràdio, etc. Una altra demostració explica com els ordinadors utilitzen uns i zeros per transmetre la informació, és a dir, el codi binari:

El codi binari és un sistema de numeració el qual és representat utilitzant dues xifres com a base: el 0 i 1. L'utilitzen ordinadors que treballen internament amb dos nivells de voltatge i el seu sistema de numeració binari és encès o apagat.

Hi ha diversos tipus de codis binaris:
El Binari Natural, en el que s'expressa un valor utilitzant tants bits com sigui necessaris de dreta a esquerra.
El Complement a 2 (CA2), que és utilitzat per a representar dígits amb signe, es guanya la representació d'un número més negatiu. Per a escriure'l, la part positiva va precedida d'un 0 i té igual representació que en binari natural. En canvi els nombres negatius es representen fent l'invers del valor en positiu i sumant-hi un 1.
Exemple:
0 0 0 1 = 1
1 1 1 1 = -1

També es poden realitzar operacions amb aquest codi:
- Per passar de binari a decimal (sistema que treballa amb deu xifres, del 0 al 9), s'ha d'escriure cada número que el compon i és multiplicat per la base del sistema (base = 2), elevat a la posició que ocupa. Exemple:
1101 base2 = 1 * 2^3 + 1 * 2^2 + 0 * 1^1 + 1 * 2^0 = 13 base10

- Per passar de decimal a binari, es divideix entre la potència de dos més pròxima inferiorment d’aquest numero. Exemple:
Nº en sistema decimal = 25
25 : 24 = 25 : 16 = 1 / Residu 9
9 : 23 = 9 : 8 = 1 / Residu 1
1 : 22 = 1 : 4 = 0 / Residu 1
1 : 21 = 1 : 2 = 0 / Residu 1
En sobra 1.
Nº en sistema binari = 11001

- Suma de binaris:
0+0=0
0+1=1
1+1=10

- Multiplicació de binaris:
0×0=0
0×1=0
1×0=0
1×1=1

- Divisió de binaris:
És semblant a la del sistema decimal però a l’hora d’utilitzar les restes s’ha de respecta el codi binari.

Altres exposicions relacionades són Phenomena, que mostra els secrets, tant ordinaris com extraordinaris, dels fenòmens naturals com la gravetat, la llum, el so o l'electricitat estàtica, Journey through the mind, que áprofundeix sobre el desenvolupament de la comunicació, i Bits & Co, que ens introdueix al món digital amb tots els detalls.

Grup I.D.E.A

El nostre grup esta format per: Ismael Pinós, Dídac Sementé, Eduard Reñé i Anna Navés. Nosaltres tractarem el tema de l'hidrogen.

Hidrogen: L'energia del futur

CONCEPTES BÀSICS DE L'HIDROGEN

Que es l'Hidrogen? (Dídac i Anna)

L'Hidrogen es el primer element de la taula periódica, està format per un proto al nucli, i un electró. Es l'element químic mes abundant de l'univers conegut representant el 75% de la massa de tots els elements coneguts, i el 90% dels atoms existents.

L'hidrogen atomic te tres isòtops coneguts:

H1 (Proti): Es la forma mes comuna de l'Hidrogen (el 99,98% dels atoms d'Hidrogen de la Terra tenen aquesta forma). Esta format per un proto i un electró.

H2 (Deuteri): Es la segona forma de l'Hidrogen, esta format per un proto i un neutro al nucli, i un electró a l'escorça. L'aigua que està composta amb deuteri en comptes de proti s'anomena aigua pesada. Els seus usos principals son els de refrigerant, i moderador de neutrons als reactors nuclears. També es un molt bon candidat per les reaccions de fusió nuclear, que poden en un futur ser clau en el panorama energètic.

H3 (Triti): La tercera i última forma de l'Hidrogen, aquest isotop concret es radioactiu, el seu període de semidesintegració es de 12,33 anys. Està compost per un proto i dos neutrons al seu nucli, i un electró a l'escorça. També s'utilitza en les reaccions de fusió nuclear i com a radiomarcador en experiments químics i biológics.

L’hidrogen és molt més lleuger que l’aire que s’eleva ràpidament i és expulsat de l’atmosfera. Per això, com un gas (H2) no es troba per si mateix a la Terra. Es troba només en forma de compostos amb altres elements. L'hidrogen combinat amb oxigen, és l’aigua (H2O). L'hidrogen combinat amb les formes de carboni, inclosos el metà (CH4), el carbó i el petroli. L'hidrogen també es troba cada vegada més en diferents llocs per exemple, la biomassa. També és un element abundant en l’escorça de la Terra.

L'hidrogen té el major contingut d’energia de qualsevol tipus de combustible comú per pes (aproximadament tres vegades més que la gasolina), però el contingut més baix d’energia per volum (aproximadament quatre vegades menys que la gasolina).

Per a obtenir hidrogen calen altres energies (Isma i Anna)

L'hidrogen és l'element més abundant, bàsic i lleuger de l'univers. En canvi, la seua presència en estat pur és excepcional, i per això es fa necessari l'ús de diferents tècniques per a obtenir-ne. Si volem arribar a la 'plenitud de l'hidrogen' com a energia del segle XXI, hem d'aprendre a generar l'hidrogen de forma neta i inesgotable. Segons l'informe del World Watch Institute, a hores d'ara el 99 % de l'hidrogen que es produeix al món s'obté mitjançant el consum d'altres combustibles fòssils com són el petroli o el gas natural. La utilització d'aquests elements per a aconseguir l'hidrogen contribueix a contaminar l'aire i, en darrera instància, provoca el temut canvi climàtic.

Com que l'hidrogen no existeix a la Terra com un gas, ha de ser separat d'altres elements. Els àtoms d'hidrogen es pot separar de l'aigua, la biomassa, o molècules de gas natural. Els dos mètodes més comuns per a la producció d'hidrogen són l'electròlisi i el reformat amb vapor (divisió d'aigua). Els científics han descobert que fins i tot algunes algues i bacteris emeten hidrogen. En l'àmbit industrial, s'aconsegueix a partir de l'aigua, per electròlisi (un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-hi electricitat). Si s'hi utilitza com a font el gas natural, aquest es comprimeix per separar els hidrocarburs lleugers, és sotmès a un procés de dessecació per eliminar-ne l'aigua i se'n separen el sofre i el nitrogen. La barreja resultant es refrigera amb nitrogen líquid i finalment es procedeix a la separació gasosa del monòxid de carboni i l'hidrogen.

L'hidrogen pot ser produït en grans instal·lacions centrals o en les plantes petites per a ús local.

El reformat de vapor és un mètode àmpliament utilitzat de producció d'hidrogen

El reformat amb vapor és actualment el mètode menys costós de produir hidrogen i representa al voltant del 95% de l'hidrogen produït als Estats Units. Aquest mètode s'utilitza en les indústries dels àtoms d'hidrogen per separat dels àtoms de carboni en el metà (CH4). Però els resultats del procés de reformat amb vapor de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan vinculats amb l'escalfament global. A llarg termini, i a això s'estan dedicant les noves investigacions sobre la matèria, l'hidrogen procedirà de fonts d'energia renovables netes com el sol o el vent, que ajudaran a separar l'aigua en hidrogen i oxigen.

Les piles de combustible (Isma)

Les piles de combustible són dispositius, com les bateries. que produeixen energia per la combinació d'hidrogen i oxigen en una reacció q

uímica. L'avantatge principal és que són silencioses i, a més d'electricitat i calor, només produeixen aigua com a residu. Hi ha cel·les de combustible amb prou potència per dotar d'energia les plantes de le generació elèctrica de les grans ciutats i, d'altra banda, n'hi ha d'altres capaces de substituir la petita pila d'un rellotge de polsera.

Ús d'hidrogen en vehicles (Anna)

Avui en dia, s’estima que hi ha entre 200 i

300 vehicles que funcionen amb l'hidrogen als Estats Units. La majoria d'aquests vehicles són autobusos i automòbils impulsats per motors elèctrics. Porten l’hidrogen amb gas o liquat i amb un motor electric com a pila transformen l’elemet amb combustible. Només uns pocs d'aquests vehicles crema l'hidrogen de forma directa (no produeix gairebé cap contaminació).

El cost actual d’aquests vehicles és molt més gran que el dels vehicles convencionals en gran part a causa del cost de producció de cèl·lules de combustible.

Des del laboratori fins a la carretera

Els vehicles d'hidrogen estan començant a passar del laboratori a la carretera, Els vehicles d'hidrogen estan començant a passar del laboratori a la carretara, són d'ús propi per poques agències i algunes entitats privades.

L'Hidrogen als automobils (Isma i Eduard)



-



Video grabat al Nemo on el Solans explica com va el tren que funciona amb hidrogen: (Anna)
Ho sento pel soroll però la gent que voltava per allà no tenia la mateixa atenció que l'arnau i jo!