Divendres 19.03.10

A les 7:15 ens vam aixecar per esmorzar i ens vam començar a preparar per anar a buscar les bicicletes a una botiga al costat del hotel. Després d'una bona estona traient les bicicletes i comprovant els timbres vam ficar rumb cap al Nemo a visitar el museu de la ciència d'Amsterdam, un museu espectacular on vam veure la maqueta del pont Erasme de Rotterdam i tot de exposicions relacionades amb la electricitat i l'aigua com a combustible.

Vista pannòramica d'Amsterdam des del Nemo

[Escrit per Bertran]

Aprofitant la velocitat de les bicicletes recent llogades, vam anar a explorar més profundament la

ciutat d'Amsterdam, arribant així a perde'ns però, amb la astucia del nostre anglès vam saber sortir del problema.

Amb aquesta sortida vam sortir de la zona històrica de la ciutat veient així edificis de diseny, ponts llevadissos, tot i que la zona històrica és la que, personalment, em va agradar més.

[Escrit per Oscar]

Quan vam arribar a l'hotel, després d'una tarda agotadora de bicicleta, ja que ens vam perdre per Amsterdam amb el Ramón, vam deixar les bicicletes aparcades davant de l'hotel, i vam anar a sopar en un restaurant Argentí on per cert va venir la Mireia, una amiga de l'Anna Navés resident a Rotterdam. No vam quedar tant tips com el primer dia al "toro dorado" peró si que més que el segon dia al "british restaurant", i al acabar el sopar, tots vam retirar cap a l'hotel.

[Escrit per Adrià]

Doncs com molt bé a dit l'Adrià, va venir una amiga meva a passar la tarda amb l'Alícia i jo. Després de fer una volta i un beurillo per la tant mencionada plaça Rembrandtplein, varem anar cap a l'hotel. Allí vaig presentar oficialment la Mireia i a més d'un, per no dir tots (eh nenes?) els hi queia la baba. A l'hora de sopar, els afortunats d'estar al costadet de la Mireia, per primera vegada és van comportar com a senyorets. No us diré la impressió que varem fer tota la colla a una holandesa perquè potser us sentiríeu dolguts (...) és broma! Al menys a l'hora de sopar va estar molt agust. L'Arnau, que va ser el premiat en seure al costat d'aquesta noia tant guapa, no va soltar cap dels seus comentaris per més extrany que sembli. Això si, al acabar el sopar tots els mascles de la taula van estar d'acord que era una xicota molt guapa. Llàstima que l'any que ve no em tingueu pel departament perquè segur que us portaria alguna joieta com aquesta.

Escrit per Anna